Hassen dicta sentència

El Cerdanyola venç al Mollet a domicili, gràcies a una primera part estupenda on va brillar amb llum pròpia el davanter tunisià.

AGUSTÍ JIMÉNEZ

El Cerdanyola va saltar al Germans Gonzalvo amb la baixa d’última hora de Ramón, afectat per una inoportuna migranya. S’enfrontava a un Mollet renovadíssim, entrenat pel veterà tècnic Jordi Muñoz, que ha dirigit el Ripollet les últimes temporades. Però Muñoz no ha arribat sol a Mollet, com es va poder veure al llarg del partit, en què els locals van alinear set jugadors que el curs passat pertanyien a la disciplina dels roig-negres: Kike, Bravo, Alex Gil, Uri, Berni, Maillo i Germán.

En aquest paisatge, els verd-i-blancs es van marcar una primera part més que meritòria, en què van decidir la sort del partit. Obligat per les circumstàncies a recompondre l’equip, Carrillo va decidir alinear a Cuadras com a pivot, per acompanyar a Turu, i avançar la posició d’Álvaro. Avantatges de disposar de jugadors polivalents? Sens dubte, però el futbol no és una ciència i, mentre el terrassenc va complir en la nova posició, el capità, acostumat a jugar en territoris més endarrerits, des d’on acostuma a comandar els partits al seu gust, va semblar un pèl perdut els 45 minuts que va romandre en el terreny de joc.

En conjunt, però, la jugada va sortir rodona i el Cerdanyola va jugar una primera part més que acceptable, en què va cimentar una victòria de prestigi, per l’entitat d’un rival que va mostrar bones maneres a estones, una duresa innecessària en algunes accions i mai va donar el partit per perdut. Si el Mollet ha emprés enguany una revolució en el seu planter, el Cerdanyola ha decidit renovar la davantera, fitxant jugadors d’un perfil diferent als del curs passat. Un d’ells, Rubén, forma part de l’actual plantilla molletana i, precisament, va ser l’autor del gol dels blanc-i-vermells. I si el gol de l’ex va venir a significar l’anècdota de l’encontre, el protagonisme del primer acte va recaure en Hassen, el davanter tunisià del Cerdanyola, que va exhibir un desplegament de facultats que li va permetre arribar a totes les pilotes.

Tant les passades en profunditat, com les que caçava en les nombroses diagonals que va tirar al llarg de tot el partit, com les que s’enduia gràcies al seu poderós joc aeri. A ell li va fer Bravo el penal que Peque va transformar en el primer gol cerdanyolenc, i seva va ser una impecable rematada de cap, després d’una falta llançada per Cuadras, amb què va desfer la igualada que durant cinc minuts va enregistrar el marcador.

Així, fregant el primer quart del partit, els verd-i-blancs es van avançar per segona i última vegada. Ferits, els locals van intentar atabalar al Cerdanyola amb un recurs gairebé tan antic com el mateix futbol: la pilota bombada. Els havia donat resultat en el gol de Rubén, que va guanyar bé l’esquena als defensors cerdanyolencs, però la rereguarda verd-i-blanca, ja advertida, no va concedir més opcions. D’aquest manera, el Mollet va buscar també progressar a base de triangulacions, gairebé sempre conduit pel veterà Uri, un jugador molt abellit per les qualitats que demostra: control de la pilota i visió de joc.

El mateix Rubén, molt actiu, va protagonitzar algunes internades de mèrit, sobretot arrencant des de l’esquerra. Foc d’encenalls, però: els molletans gairebé no van despentinar a Coca en el primer acte i, en canvi, el Cerdanyola va tenir, en els minuts finals d’aquest primer acte, l’oportunitat d’obrir una escletxa. Peque, el menut ‘winger’ cerdanyolenc, que també va exhibir qualitat i capacitat de sacrifici, va tirar una paret perfecta amb Álvaro, que va creuar una pilota que Juanjo va refusar a córner amb la punta del guant. Lesionat Solivellas en els minuts d’afegit, per una entrada tan pèrfida com innecessària de Gómez, que al final de l’encontre també va estabornir d’un cop de colze a Jorge, Carrillo va haver de moure fitxa.

Fora de combat el defensa i molt desdibuixat Álvaro, van entrar Ramón, recuperat de la patologia que el va impedir jugar des del principi, i Jorge. Cuadras va baixar al lateral esquerra, Guarch va passar al dret, Jorge va passar a fer de Cuadras i Ramón es va situar en la mitja punta. No van sortir ara, però, tant bé les coses com al principi; sobretot perquè el Cerdanyola va anar cedint, poc a poc, terreny a un Mollet que, més per cor que per arguments futbolístics, s’ho va creure.

Van empentar els locals, que van avançar línies, i les oportunitats es van succeir davant la porteria de Coca. Algunes, la majoria, sense perill i com a conseqüència de jugades a pilota aturada; però altres, les menys, van posar l’ai al cor dels seguidors cerdanyolencs. Dues vegades va tenir Alex Gil l’empat al seu abast, en sengles rematades en planxa: la primera, refusada a córner per Coca amb la manyopla, i la segona, sòl com un mussol dins l’àrea, quan amb Coca batut va enviar la pilota fora de forma incomprensible.

Però si algun cosa tenen els equips de Carrillo és capacitat de patiment. Així, el Cerdanyola va ser capaç d’aguantar les envestides dels locals fins a la fi dels quatre minuts que García Membrive va allargar el matx i d’aconseguir tres punts excel·lents en un camp exigent. Una victòria que cal gaudir. Almenys fins diumenge, quan toca el primer derbi de la temporada a La Bòbila.

 

El partit en xifres

Mollet 1 – Cerdanyola FC 2

Mollet: Juanjo, Kike, Edgar (Maillo, m. 74), Bravo (Quim, m. 45), Alex Gómez, Riki, Alex Gil, Uri (Caballero, m. 88), Dani Arqués, Berni i Rubén (Germán, m. 62)

Cerdanyola: Coca; Suli (Jorge, m. 45), Ahufinger, Iván Serrano, Guarch; Turu, Cuadras; Peque (Mellado, m. 81), Álvaro (Ramón, m. 45), Edu Fité (Lalo, m. 75); i Hassen (Albert Giménez, m. 88)

Gols: -0-1 Peque (penal) (m. 12); 1-1 Rubén (m. 16); 1-2 Hassen (m. 21)

Àrbitre: García Membrive. Va amonestar els locals Bravo i Quim, i els cerdanyolencs Iván Serrano, Turu, Cuadras, Álvaro, Edu Fité i Jorge.

 

Unes 170 persones al municipal Germans Gonzalvo, de Mollet. Matí variable, amb núvols i clarianes.

Fotografia: Arxiu. www.al-dia.com